Albert Camprubí (Terrassa, 1984) ha viscut una gran experiència com a jugador de la selecció catalana absoluta de korfbal durant més de 10 anys que ha culminat amb una medalla de bronze en el campionat europeu d’Holanda d’aquest mes d’octubre. En aquesta competició va anunciar la seva retirada com a jugador i capità de la selecció catalana. En aquesta entrevista ens valora la gran fita internacional aconseguida amb la samarreta de Catalunya
Moltes felicitats per aquesta medalla de bronze aconseguida al campionat europeu de korfbal d’Holanda! Què representa ser l’única novetat en un podi tant repetitiu com és Holanda i Bèlgica?
Moltes gràcies! La veritat és que aquest Europeu és un pas històric per a tot el korfbal català a nivell internacional. Veure la nostra selecció absoluta compartint podi amb Holanda i Bèlgica, les dues potències dominadores del korfbal, és una imatge d’una gran força i simbolisme. Sento que és el resultat de la suma de molt treball i esforços per part de molta gent durant molts anys, tant a nivell de clubs com a nivell de selecció, per arribar a aquest resultat.
El 22-17 del primer partit contra Holanda ja era un avís de les intencions catalanes?
Doncs la veritat és que si! Quan vam conèixer la composició dels grups i el calendari sabíem que el primer partit, just després de la presentació del torneig, i contra Holanda precisament seria un partit complicadíssim per a nosaltres. Vam sortir sense complexos, amb ganes de jugar el nostre partit i d’aplicar el que hem estat treballant tants mesos amb l’equip…I ves per on, va sortir un partit rodó!
Crec que és remarcable que vam ser l’equip que va perdre de menys diferència de gols contra els campions del torneig, i això ens omple de gran orgull… però més enllà d’això, la sensació de poder competir contra jugadors i jugadores professionals, en un entorn tan especial, va ser un gran èxit per a tots els que composem l’equip.
De quin partit estàs més orgullós
Només en puc escollir un? És complicat, ja que l’equip ha fet molt bons partits al llarg de tot el torneig, amb moments molt brillants contra Holanda, Rússia i Alemanya, per exemple. Tot i això, crec que em quedo amb el partit de Portugal. Per un costat, és un partit decisiu: el resultat significava pujar al podi o no, i l’entorn, amb el pavelló ple d’aficionats, era impressionant.
Per l’altre, des d’un punt de vista tècnic, l’equip va demostrar en tot moment no només un alt nivell de joc sinó també un remarcable desig competitiu. Vam ser capaços de sortir amb força a l’inici, de saber patir en moltes fases del partit, i sobretot de tornar a imposar la nostra manera de jugar, la nostra identitat. Per últim, per aquest grup també va significar treure’s una espineta clavada des de l’anterior europeu, a Maia (Portugal), on els portuguesos ens van guanyar a la fase de grups.
Què representa col·lectivament per al korfbal català aquest títol?
Per a mi representa un pas històric, i el reconeixement a l’esforç de molta gent: a hores i hores d’entrenaments, de partits i de compromís.
Tal i com hem comentat durant aquest campionat amb l’staff tècnic, crec que també representa la confirmació que hi ha un grup humà que s’adona del potencial que té i que afronta les competicions i els reptes amb una actitud guanyadora.
I a títol individual?
Per a mi aquest europeu a Holanda ha estat molt especial. Tot i haver disputat altres grans competicions anteriorment, europeus, mundials i a nivell de club, tenia una gran il·lusió per aquest torneig. A finals de la temporada passada vaig tenir una lesió important al genoll, que he arrossegat durant mesos, i ha estat un repte personal el fet de mirar d’arribar en les millors condicions per poder ajudar a l’equip en tot allò necessari.
A més, poder tenir la sort que la Marta, la meva dona, hagi pogut venir a veure el meu últim campionat internacional i fer de “supporter” de la selecció ha estat molt especial per a mi.
Com a capità de l’equip has liderat el grup en aquesta gran cita aconseguida, però des de l’inici del torneig ja vas anunciar que seria el teu “Last Dance” amb la selecció. Per què has pres aquesta decisió?
Sí, i ha estat un gran ball! La decisió de retirar-me a nivell internacional la vaig prendre després del pre-europeu de França. En aquell moment em vaig adonar que hi havia una combinació única de diversos factors:
Per un costat, la sensació que com a jugador a nivell individual he jugat ja els meus millors anys de korfbal. Per l’altre, la voluntat de plegar sentint-me important i valorat a nivell esportiu, no sent una nosa per l’equip. Per últim, crec que hi ha un grup de jugadors molt més preparat i talentós que jo, i sento que aquest fet és el millor per assegurar el relleu generacional a la selecció. A més, aviat seré pare, i m’agradaria poder dedicar el màxim temps a viure aquesta nova etapa de la meva vida.
De totes maneres, a nivell nacional tinc previst seguir jugant un temps més amb el Club Korfbal Castellbisbal, i seguir gaudint d’aquest esport que tant m’agrada al costat de la meva gent. Encara no sé fins quan, però l’any vinent 2017 serà molt especial amb la celebració dels 10 anys d’existència del club… qui sap?
Amb què et quedes de la teva llarga experiència internacional que va començar a l’European Bowl de Terrassa, l’any 2005?
Justament hi vaig estar pensant mentre tornàvem cap a casa de l’europeu amb l’equip…Esportivament sóc molt afortunat de ser un dels pocs jugadors que ha participat en unes semifinals de Mundial i d’un Europeu, i aquests dos records són certament inoblidables. Però si sóc sincer, personalment em quedo amb l’afecte i l’estima de totes les persones amb les que he compartit aquesta aventura internacional: entrenadors, companys i amics que m’han ajudat en tot moment a ser no només millor jugador, sinó millor persona.
De totes maneres, sí que hi ha una persona a qui voldria mencionar especialment per haver compartit tots aquests anys de korfbal al més alt nivell, i és en Xavi Vidal. Ha estat un referent per a mi; hem compartit moltes aventures tant com a jugador com darrerament d’entrenador, i és algú en qui m’he emmirallat al llarg de la meva carrera esportiva.
Quin futur pronostiques a la selecció absoluta i a les més joves que es van formant?
Crec que el grup actual és un grup jove i amb recorregut suficient per poder arribar en les millors condicions competitives al proper europeu i al proper mundial. Hi ha una combinació molt interessant d’experiència al més alt nivell, combinada amb talent i ambició per millorar… i això és bàsic per aconseguir èxits esportius. Crec que a nivell entrenadors també s’ha encertat de ple amb l’staff, i han sabut treure el màxim rendiment dels jugadors i jugadores de la selecció, posant per davant i sempre l’equip per sobre de les individualitats.
Per últim, hi ha jugadors i jugadores de categories inferiors, futurs “rookies” que pugen amb molta força i que si saben valorar i aprendre de l’experiència dels jugadors més veterans d’aquest equip, de ben segur que seran capaços de seguir donant-nos moltes alegries en les properes competicions.
(2a i 3a foto: Marco Spelten)
