Aquest final de temporada ha estat molt intens per al CK Castellbisbal. Ha estat un any marcat per la celebració dels seus 10 anys d’història, que s’ha tancat amb la victòria de la Lliga Nacional de korfbal per primera vegada en la seva història i, també, per la retirada de tres jugadors molt destacats: El Sergi Campillo, l’Albert Figueras i l’Albert Camprubí, que van ser fundadors del club.
Davant d’aquest fet, publiquem a continuació una carta dedicada a aquests tres comiats que ens ha fet arribar el CK Castellbisbal:
Quan un esport és petit, menut, li costa sobreviure en molts casos, i els clubs han de fer un exercici d’heroïcitat per reinventar-se i tornar a renéixer una vegada més és quan els títols prenen un valor pràcticament insignificant comprat amb el valor de les persones.
Aquelles persones que es sap que hi són, es sap que lideren, es sap que lluiten, però es sap que quan marxin difícilment trobaran relleu i deixaran orfe un espai en aquell petit club que li costa sobreviure. És feina dels demés honrar-los i si més no, intentar, acostar a semblar-s’hi.
Sense pràcticament temps de celebrar el primer títol de l’antiga primera lliga nacional del korfbal català a les vitrines el que toca al club korfbal Castellbisbal és plorar la marxa dels pilars que quedaven al club d’aquell naixement la temporada 2007-2008. He volgut fer partícip del fet oficialment a tot el korfbal català com a exercici de la germanor que impera en un esport on gran part de la gent ens coneixement.
“Un canvi a falta de 2 minuts per acabar el partit preparat a la banqueta, dos passes rebuts, un darrer llançament a cistella per acomiadar-se i al moment la clàxon, el so esfereïdor que indica que el korfbal acabà de marxar del teu món”. Una grada que es posa de peu, aplaudeix, una persona que no esperes emergeix del públic per donar-te un ram de reconeixement i, com un estel, brilles més el darrer moment de la teva carrera. Tothom el mira i t’aplaudeix mentre plora l’haver-ho de fer.
Sergi Campillo, ànima del club en molts aspectes, fundador del club i en actiu els deu anys d’història, jugador a totes les categories existents, expresident del club, entrenador del primer equip els dos darrers anys i cor de l’entitat s’ha acomiadat com a jugador de korfbal; ens ha marxat.
Albert Figueras, carismàtic com pocs, fundador del club i dels dos clubs que han vist néixer el korfbal a Lleida, romàntic de jugar a qualsevol divisió que el volgués veure ballar sobre el parquet, decidit a acabar la seva carrera al club on va debutar i pulmó de l’equip s’ha acomiadat com a jugador de korfbal; ens ha marxat.
Albert Camprubí, insaciable, fundador del club i en actiu sempre a la màxima categoria del club, capità, inconformista per naturalesa, entrenador sempre que el club ho ha necessitat, internacional en múltiples ocasions i cervell del club s’ha acomiadat com a jugador de korfbal; ens ha marxat.
Públicament i en nom de tot el club gràcies pels anys que ens heu regalat, gràcies per deixar-hi més del que se us podia demanar. Gràcies per morir tant a la pista com fora d’ella, GRÀCIES PER AGUANTAR FINS QUE POGUÉSSIM RETORNAR-VOS EL SOMNI AMB EL QUE VAU CREUAR EL CLUB!
Intentarem ser el que veu voler que fos el club per complicat que sigui.
En nom de tot el club i de qui s’hi vulgui sumar, gràcies per tota una vida esportiva al club.
Eterns 7, 8 i 9. Només ens queda dir allò de bons se’n van que millors arribaran.
Presidència CK Castellbisbal
(Imatges: CKC i Gertrude de Vries)
